Interaccions #011
Sobre l'herència cultural, la rellevància i la caducitat, un arxiu d'imatges de domini públic, la nova IA que ens substituirà o bones pràctiques per crear productes digitals ètics, entre d'altres.
Hola! El meu nom és Sergi Muñoz Contreras i això és Interaccions, una newsletter en català dirigida a ments curioses i centrada en la cultura, la tecnologia i el disseny. Pots llegir més sobre tot plegat, consultar l’arxiu de publicacions o subscriure’t per rebre-la al teu correu directament. Si ja ets subscriptor, endavant!
Benvingut a l’edició 011!
Una cosa que no deixa de sorprendre’m, de tant en tant, és la variació en la percepció de la rellevància d’una referència, fet o personatge, i com temes que es consideren “bàsics” ara poden passar a ser absolutament desconeguts en uns anys. Suposo que hem d’assumir que els referents culturals “caduquen” i desapareixen i no passa res, tot i que en alguns casos ens sàpiga greu.
Sumem l’acceleració que vivim en l’actualitat, que fa que tot pugi i baixi amb moltíssima més celeritat que fa un temps. Quelcom que podia ser important per a un parell o inclús tres generacions ara potser no passarà d’una, per exemple.
Entenc que l’edat en què em trobo (que em permet mirar amunt i avall i tenir un cert bagatge), el meu sector professional i la paternitat han contribuït especialment en el meu cas a fixar-me en aquestes qüestions. L’exposició a noves generacions i perspectives, com a contrast, desafia les idees que podia creure consolidades sobre la cultura compartida i l’herència cultural.
Penso, per exemple, en els autors de les novel·les que llegia l’àvia o els futbolistes que animava el pare, que els meus fills segurament no coneixeran. També penso ara en les bandes tribut, en com tot és un remix, en les reedicions i remasteritzacions, els remakes i els reboots, en les franquícies, sagues i universos que no acaben mai, els constants obituaris a xarxes de gent que va ser cèlebre en algun moment i espai concrets i en com no deixem que segons qué desaparegui… També penso en el “tot torna”, en el moment en que descobrim en petit comité alguna pel·lícula oblidada dels anys setanta i ens entusiasmem i la convertim, de cop, en referent personal. O en aquella cançó, que gràcies a un trend, explota de nou, quaranta anys després.
Entenc que aquestes reflexions haurien de contribuir a no caure en aquests paranys i poder experimentar la cultura d’una manera més oberta, adaptativa i inclusiva. Miro de ser conscient de la meva posició en la història, evitar la trampa de la nostàlgia (o la d’anar constantment endavant, sense més criteri), i no veure’m com el protagonista d’aquella pel·lícula dels anys setanta, perdut i un pèl atropellat per les circumstàncies.
Public Work és un cercador de contingut de domini públic (powered by Cosmos). Permet explorar més de 100.000 imatges lliures de drets d'autor provinents de fonts com The MET, la Biblioteca Pública de Nova York i altres institucions.
OpenAI ha llençat o1, el seu nou model i primer amb “habilitats de raonament”, dissenyat per respondre preguntes més complexes més ràpidament que un humà… Ja pràcticament som prescindibles.
Humane by Design és un conjunt de bones pràctiques orientades a crear productes menys invasius, addictius, deshonestos o perjudicials per els usuaris.
Un article interessant (i extens) al Guardian sobre la manipulació de la popularitat dels artistes que fa la indústria musical mitjançant algorismes i estratègies de màrqueting, distorsionant la manera com ens arriba la música i limitant-ne la diversitat.
La setmana que vé s’acaba l’expo temporal “Memòries Sintètiques” al Dhub, a Barcelona, una “mostra immersiva que fusiona tecnologia amb relats personals, i en la qual es poden veure les imatges creades gràcies a la Intel·ligència Artificial (IA) a partir de records de veïns i veïnes de la ciutat”.
AgainstData promet netejar el teu correu en menys de cinc minuts, ajudant-te a eliminar subscripcions i exercir el teu dret a “desaparèixer” mentre reclames el control sobre les teves dades amb un sol clic. *Emoticona de pregària aquí*
Un cercador de podcasts en català que facilita força la feina a l’hora de trobar continguts en el nostre idioma. Si ets podcaster, pots registrar el teu aquí.
“Rage click” és el terme que descriu la situació en què fas clic repetidament en qualsevol element interactiu d’un producte digital sense obtenir resposta ni resultat.
Gràcies per llegir fins aquí!
A l’institut gravava cintes i CD per amics i familiars. Més tard vaig fer carrera com a DJ professional durant uns anys i inclús vaig fundar i gestionar un segell discogràfic. Ara, de fa un parell de temporades, publico una playlist mensual de 25 temes, força eclèctica i en format “efímer” (la del mes que vé ocuparà el lloc de l’actual), per compartir la música que trobo i em sembla excepcional. Sonant avui.
Si comparteixes aquesta publicació en els teus cercles m’ajudaràs a arribar més lluny. Em pots trobar a xarxes com @sergimcontreras o contactar per correu, pel que calgui.