Interaccions #018
Sobre el concepte de l'antibiblioteca, investigació en disseny, un mètode per organitzar la vida digital, disseny especulatiu sci-fi,com muten les apps o abandonar l'streaming musical, entre d'altres.
Hola! El meu nom és Sergi Muñoz Contreras i això és Interaccions, una newsletter en català dirigida a ments curioses i centrada en la cultura, la tecnologia i el disseny. Pots llegir més, consultar l’arxiu de publicacions o subscriure’t, si no ho has fet ja, per rebre-la al teu correu cada setmana.
Sense voler vincular aquesta newsletter a l’actualitat fora del seu àmbit, avui un apunt previ inevitable, donada la magnitud i la proximitat física i emocional amb la tragèdia de la DANA al País Valencià. Voldria dedicar un petit espai al record i reconeixement de les víctimes, així com enviar molts ànims i força a totes les persones afectades i a aquelles que estan ajudant, professionals i voluntaris.
Pots contribuir a l’ajuda a través de la Creu Roja o d’Intermón Oxfam, per exemple. A més, al web ayuda-dana.es trobaràs una gran quantitat d’enllaços i iniciatives diferents i si et dediques al disseny pots respondre a la convocatòria de Gràffica. Espero que tot plegat passi com més aviat millor i que tothom pugui recuperar la vida “normal”, si és que això és possible, després d’un malson com aquest.
Benvingut a l’edició 018!
Un dels conceptes més interessants que he descobert recentment (i que em serveix per justificar els meus hàbits de compra i consum actuals) és el de l’antibiblioteca, definit per l’escriptor i filòsof Nassim Taleb i inspirat en el cas d'Umberto Eco, que disposava d’una biblioteca personal de més de trenta mil llibres.
Diuen que Eco sempre afirmava no haver llegit la majoria dels volums de la seva biblioteca, ja que el seu objectiu no era acumular llibres llegits, sinó llibres per llegir, en una mena de “farmaciola” literària que cobrís possibles necessitats futures. Així, aquest concepte sosté que els volums ja llegits tenen menys valor que els que encara esperen el seu torn i fa que no t’hagis de sentir malament si compres una novel·la, la col·loques al prestatge i no la toques en anys, al contrari, serà allà quan la necessitis.
És obvi afirmar que els llibres que han de formar part d’aquesta antibiblioteca t'han de resultar interessants i/o has de tenir la intenció de llegir-los o consultar-los en el futur. Afegir-ne hauria de ser sempre una decisió conscient, de la mateixa manera que eliminar-ne, si és necessari. Personalment no trobo sentit al coleccionisme, a acumular per pura vanitat o com un exercici de bibliomania. També crec que aquest mateix concepte es podria aplicar a qualsevol producte cultural, ja siguin discos, pel·lícules, videojocs, etc., salvant distàncies i formats.
En el meu cas personal, durant uns anys, entre mudances, vaig vendre, regalar o, fins i tot, llençar gran part de la meva biblioteca, sabent que cada vegada tenia menys temps per la lectura o no acabava de disposar de l’espai ideal per emmagatzemar-los. També vaig provar de fer donacions però les biblioteques i escoles ho posen realment difícil (per no dir impossible). Així, vaig deixar de comprar-ne en físic i en un afany minimalista vaig provar el Kindle però no em va convèncer. Amb el pas del temps he acabat trobant a faltar el paper i darrerament hi he tornat, comprant sense gaire mètode ni ordre, aquí i allà, guardant-los una mica així fins que els hi trobi la ubicació exacta. No sé quan disposaré del temps per gaudir-los o si realment ho acabaré fent però recordo el que em deia l'Oriol fa uns dies parlant del tema: “si no els tens allà, segur que no els llegiràs”.
“La investigació no consisteix només en entregar informació i passar al següent projecte; es tracta d'ajudar els equips a entendre què significa aquesta informació i què poden fer amb ella.” Bon article sobre la investigació en disseny, a Adobe Design.
Relacionat amb la reflexió que encapçala aquesta edició, molt bon article d’Eduardo Vicent sobre com sortir de la roda de l’streaming i crear la teva pròpia biblioteca musical independent, desde l’adquisició o ripeig dels discos fins a la seva catalogació i reproducció, passant per qüestions sobre software o hardware. Durant un temps vaig tenir un sistema similar, tot i que el vaig abandonar… Potser m’hi poso.
Es curiós com van mutant les apps més populars poc a poc, seguint les necessitats i usos de la seva audiència, en aquest cas Instagram, testant una nova funció per organitzar el contingut que vols guardar i compartir. Què faran si alló del Grid Zero que comentava fa un parell d’edicions va a més? Com canviarà tot plegat?
El mètode PARA és un sistema per organitzar la teva “vida digital” i tots els documents, arxius, notes, etc. que la formen en quatre categories: Projects, Areas, Research i Archive (“P.A.R.A.”). Amb el temps he arribat a un ordre semblant, de forma intuitiva però aquest em sembla molt ben explicat i justificat.
UPSCALE CONF 2024: AI, Design, and Creativity, és un esdeveniment dirigit pel camarada Wences que promet conferències inspiradores de líders del sector, tallers creatius i un espai de networking per connectar amb persones amb interessos similars. Per si ets a Málaga, 19 i 20 de Novembre.
Pel trentè aniversari de Dookie, Green Day ha llançat una campanya molt enginyosa: en comptes de fer-ne un remaster polint la producció, millorant el so, etc. com faria qualsevol, han fet tot el contrari: reproduïr l’àlbum original en quinze aparells i formats força inversemblants per veure’n el resultat. Dookie Demastered.
Si el català el parlen 10 milions de persones, el doble de les que parlen finès, i el mateix nombre de les que parlen suec, on són els podcasts, les newsletters, els blogs, els mitjans, els canals o els influencers (fora dels quatre que despunten i són assimilats per la CCMA o el Grup Godó)?
An Improbable Future és un estudi de disseny especulatiu que explora la intersecció entre el disseny i la IA i centra la seva activitat en la creació de dissenys conceptuals d'objectes i interfícies que podrien existir en un futur proper. El seu Insta és or si t’agrada, com a mi, la sci-fi.
Gràcies per llegir fins aquí! Aquesta edició d’Interaccions s’ha redactat escoltant “You Belong There”, el debut en solitari de fa un parell d’anys d’en Daniel Rossen, membre de bandes com Grizzly Bear o Department of Eagles i que pot recordar coses de Radiohead, Fleet Foxes o Midlake, per exemple.
Si tens algun comentari o qüestió, pots contactar-me per correu o trobar-me a xarxes com @sergimcontreras. Fins la propera!