Interaccions #019
Les marques, la simplificació i l’homogeneïtat
Hola! El meu nom és Sergi Muñoz Contreras i això és Interaccions, una newsletter en català dirigida a ments curioses i centrada en la cultura, la tecnologia i el disseny. Pots llegir més, consultar l’arxiu de publicacions o subscriure’t, si no ho has fet ja, per rebre-la al teu correu cada setmana.
Benvingut a l’edició 019!
El rebranding de PayPal de fa unes setmanes em provoca el que en diuen mixed feelings (recomano fer una ullada a l’enllaç abans de continuar si no el tens present, especialment aquesta imatge). És projecte de Pentagram, un dels líders del sector i el trobo executat de forma impecable, ben desplegat en tot el sistema, però forma part de la tendència de neutralitzar les marques, “polint” i eliminant-ne els elements que realment les fan úniques i aporten personalitat.
Fa uns anys, aquesta tendència va convertir-se gairebé en un meme, especialment en el sector del luxe, amb marques com Balenciaga, Balmain, Burberry o YSL abandonant identitats carregades de valors històrics, formals i estètics significatius per adoptar un estil semblant: tipografies sans-serif, negre sobre blanc, poc inspirades, monòtones i gairebé indistingibles entre sí.
Les empreses tecnològiques també han seguit aquesta línia en la darrera dècada, potser de manera més gradual però amb resultats similars: uniformitat visual. Noms com Google, Airbnb, Spotify o eBay, han adoptat aquest posicionament, que després s’ha estès a altres sectors com l’automoció, l’alimentació o l’esport.
Aquest tipus de canvis s’acostuma a justificar amb diversos motius —segons com, qüestionables—, com ara l’adaptabilitat als formats digitals, l'orientació a un públic més jove, la reducció de costos de producció i reproducció o la simplicitat com a manera de perdurar, amb l’argument que així les marques no es lliguen tant a les tendències. Tot i això, tenim clar que moltes d’aquestes identitats no tindran un llarg recorregut, ja que elles mateixes s’han convertit en una moda. De fet, algunes ja han fet marxa enrera i d’altres han fet ridículs històrics o perdut moltíssims calers.
Entenc que tots tenim clar que una marca és molt més que un logotip i que cal ser flexibles i mirar endavant. Però, és lògic invertir dècades en construir una identitat i un reconeixement per acabar-ho llençant tot per la borda, en nom d’una simplicitat mal entesa? Té sentit crear una nova marca amb aquests codis, especialment en el cas de les startups, només per alinear-la amb la competència i l’entorn, sense distinció? Potser hauríem de recordar que la diferenciació i la personalitat són factors clau per convertir una marca en quelcom únic i memorable. O potser no, jo que sé.
+34.000 artistes i professionals creatius han signat aquest manifest contra l’ús d’obres protegides per drets d’autor en l’entrenament de la IA.
Es veu que ara jugar a rol no només està de moda sinó que s’està fent servir com eina a teràpies de grup. M’ho arribes a dir a mitjans dels noranta (quan pràcticament ens van criminalitzar a l’institut, per culpa d’aquells sonats) i no m’ho crec.
Reflexió d’Anton Sten molt recomanable sobre la necessitat de “dissenyar per a tothom” i les conseqüències d’aplicar mentalitat i principis relacionats amb l’accesibilitat en el nostre procés de disseny.
Maker Stations ofereix entrevistes en profunditat amb professionals creatius sobre els seus espais de treball, així com consells i idees per treballar des de casa.
Des de Tangerine (2015) fins a Anora (2024), guanyadora de la Palma d'Or, Sean Baker ha utilitzat la mateixa tipografia per als pòsters de les seves pel·lícules, tot i ser distribuides per diferents companyies, fet excepcional. The Sean Baker Font, a MUBI.
COUNTER//CULTURE són unes playlists temàtiques creades per la gent de Spotify, recollint cançons que podrien haver influenciat artistes concrets, en cada edició.
Reading Design recopila crítica sobre disseny i disciplines com l'arquitectura, la moda o el disseny gràfic, del segle XIX fins a l'actualitat. Un dels típics enllaços a guardar per consultar més tard.
Footer.design és una colecció d’inspiració en disseny de peus de pàgina (footers) molt útil pels que dissenyem web i productes afins.
Gràcies per llegir fins aquí! Aquesta edició d’Interaccions s’ha redactat escoltant “Forever Changes”, de Love, un d’aquells àlbums (i bandes) de rock psicodèlic dels seixanta al que no havia prestat gaire atenció i que ara em té captivat.
Si tens algun comentari o qüestió, pots contactar-me per correu o trobar-me a xarxes com @sergimcontreras. Fins la propera!