Hola! Això és Interaccions, una newsletter en català dirigida a ments curioses i centrada en la cultura, la tecnologia i el disseny. Pots llegir més sobre el projecte, consultar les edicions anteriors o bé subscriure’t per rebre-la cada setmana.
🎧 Wake Me Up (feat. Justice) de The Weeknd (2025)
No havia fet servir fins ara el préstec bibliotecari de continguts digitals, i estic descobrint-hi unes condicions que em semblen sorprenents, amb una sèrie de conceptes que considero pràcticament anacrònics.
Tampoc és que estiguem vivint un futur ultratecnològic o avançadíssim com el que ens prometia la ciència-ficció dels noranta, però és evident que hem avançat des que tot el préstec era físic. Per tant, aspectes com la limitació de còpies disponibles, les llistes d’espera, les reserves, les renovacions, les devolucions, els terminis temporals i, fins i tot, el “desgast” per nombre d’usos (que obliga la biblioteca a tornar a adquirir el producte) potser ja no haurien de tenir lloc.
Em fa pensar en les apps que cobren llicència d’ús segons el nombre de “seients”, les plataformes de streaming que limiten la quantitat de dispositius amb accés a un compte, els “dies de processament” en transaccions bancàries digitals o fins i tot les reserves i la disponibilitat d’estoc en la distribució de videojocs digitals.
Entenc les motivacions de tot plegat i sóc conscient que s’han de gestionar els drets digitals, la propietat intel·lectual i garantir la sostenibilitat dels diferents actors de la cadena tròfica cultural, en aquest cas. Tot i així, em pregunto si no valdria la pena qüestionar aquest model i explorar alternatives més adaptades als nous formats, continguts, capacitats i formes de distribució.
No seré jo qui proposi el nou model; no en tinc ni els coneixements ni el context complet, ni tampoc és la meva feina, de fet, però volia deixar aquest apunt aquí, perquè crec que hi ha d’haver alguna cosa entre el model actual i el “tot gratis”. I suposo que no cal recordar que l’objectiu d’una biblioteca pública ha de ser garantir un accés gratuït i igualitari als recursos d’informació i cultura, promovent l’educació, la lectura i el coneixement entre la ciutadania, i no necessàriament sostenir una indústria o les seves parts.
Just Delete Them
La Caoilainn Lander reflexionant sobre com les xarxes ens mantenen connectats, per curiositat o inèrcia, amb persones que ja no formen part de la nostra vida. La interacció es redueix a un intercanvi esporàdic de likes, com una espècie d’observació mútua sense connexió real. Si algú et genera records negatius, t’incomoda o simplement ja no encaixa amb tú, per què seguir mantenint-lo al teu espai digital?
Collab Film Club, el cineclub virtual a Letterboxd
M’està agradant això del Collab Film Club a Letterboxd, un cineclub en què els organitzadors trien un tema cada setmana, els participants voten de forma pública la pel·lícula a veure i, després, un cop vista, en fan una ressenya. Pots trobar algunes de les pelis i temes que han tocat prèviament aquí. Sempre a favor de formes i maneres de sortir dels cercles de comfort culturals.
Deep Research és el primer agent IA que importa
OpenAi va presentar fa uns dies Deep Research, una eina avançada pensada per realitzar tasques de recerca profundes i autònomes a través d’Internet. L’Antonio Ortiz en fa una bona ressenya a Error 500, amb titulars com el que encapçala aquest breu.
Píxels, art i negoci
Fa uns dies en Carlus em descobria aquest “30 minuts” sobre el sector dels videojocs a Catalunya, del que diuen que és un dels més importants d’Europa, amb més de dos-cents estudis operatius i entre quatre i cinc mil professionals.
Same Energy, un cercador visual
Same Energy és un “motor de cerca visual” (en beta) que et permet descobrir noves imatges a partir de la que hi aportis, sense necessitat d’escriure. Analitza l’estil i diferents valors visuals per oferir resultats amb la mateixa “essència” que la imatge original. És una de les meves funcions preferides de Cosmos, també, permet enllaçar i ampliar conceptes visuals, en alguns dels meus processos de disseny.
IA i Copyright
L’Oficina de Copyright dels EUA estableix ara que el contingut generat per IA pot ser registrat i protegit si hi ha una edició o aportació humana significativa. No es considera “aportació humana significativa” l’entrenament previ o el prompt.
Per què tothom està obsessionat amb les interfícies de xat?
Les interfícies de xat en el disseny de productes digitals tenen molt potencial, però potser no sempre són la millor opció. Darrerament sembla que s’estan afegint aquest tipus de funcions a tot arreu sense plantejar si realment milloren l’experiència o si es podria utilitzar un sistema d’interacció més precís o adequat… Bona reflexió de Zeh Fernandes al respecte.
Deixant Spotify
Fa temps que penso en deixar Spotify, per diferents motius, però no acabo de decidir-me… Si et trobes en una situació semblant, aquest article (completíssim) de Riley McShane et pot ajudar a prendre la decisió i aquest vídeo de Derrick Gee (un dels meus content creators musicals preferits) et donarà una visió global ràpida per que triis on anar a escoltar música.
Principis d’accesibilitat web
Aquest recull de principis, en punts breus, clars i directes, és un conjunt de directrius orientadores per abordar l’accessibilitat en la web. Ens han de servir com a guia per dissenyar i desenvolupar espais digitals accessibles per a tothom. A tenir en compte.
Gràcies per llegir fins aquí!
Si aquesta edició t’ha semblat interessant, t’agrairé el like i que la comparteixis als teus cercles. Pots fer servir els comentaris o trobar-me a Bluesky, pel que calgui.
Fins la propera!
- Sergi
Interessant tot el moviment aquest que qüestiona la dominancia d'Spotify i el seu business model. Li faré ullada al parell de recursos que comparteixes. Merci!
Fa poc que he començat també amb el préstec digital i estic completament d'acord amb tu. És una cosa que em va sorprendre i encara ara em costa.