Interaccions #032
Don't Believe The Hype
Hola! Això és Interaccions, una newsletter en català dirigida a ments curioses i centrada en la cultura, la tecnologia i el disseny. Pots llegir més sobre el projecte, consultar les edicions anteriors o bé subscriure’t per rebre-la cada setmana.
Suposo que per la influència de les xarxes, darrerament tinc la sensació que cada cop obren més negocis ultraespecialitzats, basats en un únic producte o servei viral o amb l’objectiu de ser-ho, pràcticament un gimmick (truc, característica o idea que crida l’atenció del consumidor però que sovint té poc valor real).
Comprendràs que no disposo d’informació suficient per separar el gra de la palla i diferenciar entre aquells comerços que, segons diuen les males llengües, serveixen per blanquejar diners o finançar assumptes complicats, i els que realment són legítims, enfocats a un perfil i target molt concrets. Penso en coses com l’spa capilar, la botiga de sirenes, la xurreria gastronòmica, els dels ninotets asiàtics, els souffle pancakes japonesos o els dels cheesecakes, entre d’altres. Un nivell de concreció que frega el ridícul, sincerament (i només estic citant unes quantes, em venen a la ment moltes, moltes més).
És evident que un negoci especialitzat no és una idea nova. Una pizzeria o una botiga de bicis també es basen en un sol producte, en principi, però trobo que la diferència ara és tant el nivell d’especificitat com la seva capacitat de consolidar un mercat real. Ja no fem una pizzeria “i prou”, en fem una que ofereix un tipus concret de pizza, d’una regió específica, cada cop més petita, amb una recepta i preparació determinada, un forn importat d’Itàlia que nosequè i uns ingredients que nosequantos, com a oferta gairebé única.
Quanta gent necessita un xurro premium en el seu dia a dia? Quants cops visitaràs la botiga de cosmètica coreana que només ven variants del mateix producte? S’enrecordarà algú dels Sonny Angels d’aquí tres mesos? Què farem amb tot aquest gènero quan el tema afluixi? Quin és el cicle de vida real del hype?
Porto ja uns quants anys treballant en construcció de marques i temes tangencials i quan he participat en projectes així sempre m’he sentit una mica estafador, si m’ho permets. No tant perquè el producte no fos lícit, que suposo que ho és, sinó perquè aquesta estratègia d’aprofitar una tendència, donar-li aparença de necessitat o exclusivitat, fer xivarri i maximitzar beneficis abans que la moda passi, tot i ser comercialment vàlida, sempre m’ha generat una certa incomoditat. Deu ser un dels motius pels quals no soc milionari. Qui sap.
Recuperant la Internet interessant
Fuse.kiwi és una una col·lecció de referències creatives i d’entreteniment digital sobre gràfic, 3D, música, fotografia, tipografia, vídeo i més. Els enllaços són seleccionats manualment per un equip humà, amb nous continguts cada setmana. M’agrada especialment el “there is more to our internet than social media providers.” Un d’aquells llocs per guardar als marcadors i explorar de tant en tant.
Record.club ja és pública
Record.club, una de les xarxes que més m’atrauen, ja és oberta al públic (fins ara era en beta per invitació). En vaig parlar al primer número d’aquesta humil newsletter i la segueixo fent servir, potser menys que fa uns mesos, però continua sent una gran font de descobriment musical.
“Science-Backed Mind-Body Wellness”, diuen
Apollo Sessions és una app que “transforma” el teu iPhone en un dispositiu “sanador” mitjançant la funció de vibració. En estimular el nervi vague amb una sèrie de patrons rítmics i freqüències (posant-te el mòbil al pit, bàsicament), afirma que pot canviar el teu estat d’ànim i promet “millorar la son, augmentar la concentració, incrementar l’energia i reduir la dependència d’estimulants com el cafè”, basant-se en una base científica, recolzada per “investigacions rigoroses” (quantes cometes, eh?).
David Lynch & Friends
Dues hores de pòdcast dels sempre recomanables Marea Nocturna sobre David Lynch, amb gent com Vigalondo, Bayona, Carlo Padial, Laura Fernández o Noel Ceballos. Aprofitaré aquest obituari per a posar-me al dia amb la seva filmografia en breu, amb la que tinc uns quants temes pendents. Ahir era el Twin Peaks Day, 24 de febrer (la data en que arriba l’agent Cooper al poble, a l’episodi pilot de la sèrie) i jo vaig aprofitar per posar-me el primer capítol. Poc a poc.
Sobre el Discovery Mode de Spotify
Si la setmana passada parlava sobre deixar Spotify, sembla que cada dia que passa, trobo més raons per fer-ho. Veig ara que el seu “Discovery Mode” fa que artistes i segells acceptin una retallada del 30% en royalties quan les seves cançons es descobreixen a través dels seus canals. Spotify és molt poc transparent (gens) sobre quines cançons estan inscrites, i això ha fet que molts ho comparin amb la payola de les ràdios dels anys 50, que es va acabar prohibint.
No time for losers, ‘cause we are the champions?
Darrerament trobo una narrativa (aquí o aquí, entre d’altres) sobre els tech billionaires que em genera un cert conflicte, sempre al voltant del concepte del loser. No hi ha més arguments de pes en contra d’aquests personatges que no siguin aquest? És necessari dividir la vida entre guanyadors i perdedors? Qui defineix realment què és guanyar i què és perdre? Si no guanyes, estàs perdent? Llegeixo que aquest és un maniqueisme molt del capitalisme anglo/protestant però a mi em sembla més una faltada d’institut (sol anar acompanyat de termes com “cringe”, “uncool” o “nerd”, molt madurs, també).
HiChord, un sinte de butxaca
HiChord és un mini sintetitzador i caixa de ritmes digital, amb set botons i un petit joystick, dissenyat per crear progressions d’acords harmòniques a qualsevol lloc. Fantàstic, un altre trasto musical que m’he de frenar per no comprar.
Està en Ben atrapat a l’scroll ara mateix?
Stuck in the Scroll és un projecte de Ben Grosser que mostra, en temps real, si està compulsivament fent scroll a TikTok. És una espècie de “confessió pública” que busca trencar el cicle d’addicció, alhora que qüestiona els efectes de la plataforma: Per què seguim fent scroll fins i tot quan el contingut és avorrit? Com ens desconnecta això de la nostra pròpia consciència?
Tapestry, més sobre el feed únic
Tapestry és una app iOS que continua el concepte del feed únic del que parlava fa unes setmanes i ofereix combinar, en un timeline cronològic, tots els teus continguts i comptes preferits d’espais com Reddit, Bluesky, Tumblr, Mastodon o qualsevol font RSS, entre d’altres. M’agrada.
Gràcies per llegir fins aquí!
Avui això s’ha acabat de preparar escoltant “By the Way, I Forgive You”, de la Brandi Carlile. Si aquesta edició t’ha semblat interessant, t’agrairé el like i que la comparteixis als teus cercles. Pots fer servir els comentaris o trobar-me a Bluesky, pel que calgui.
Fins la propera!
- Sergi